El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi
climàtic i va ser el primer tractat internacional de reducció d'emissions de
gasos amb efecte d'hivernacle.
L'11 de desembre de 1997, després de dos anys i mig de negociacions, es va
celebrar a Kyoto la tercera Cimera del Clima, que tenia com a objectiu establir
un protocol vinculant de reducció de les emissions, i que els països
industrialitzats es comprometeren a executar un conjunt de mesures per reduir
els gasos amb efecte d'hivernacle. Els governs signataris van pactar reduir en
un 5,2% de mitjana de les emissions contaminants entre 2008 i el 2012, prenent
com a referència els nivells del 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de
febrer de 2005.
Alguns països, però, com Estats Units, es van negar a ratificar el Protocol
perquè afectaria a la seva economia.
També va sorgir una nova idea que comportava la compra i venta de els gasos
sobrants (especialment el CO2), però només ho compleixen els països rics, que
poden comprar les restes de gasos als més pobres. Algunes ONGs critiquen aquesta
mesura, ja que argumenten que va a favor dels països rics, que són els que més
contaminen i, a més, els que més contribueixen al canvi climàtic.
Durant la XXI Conferència sobre el Canvi Climàtic de París es va pactar l’Acord
de París, que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb
efecte d'hivernacle a partir de l'any 2020. Aquest acord va ser adoptat per 195
països el 12 de desembre de 2015. Es podria dir que aquest acord va ser creat
perquè, ja que els països som incapaços de reduir, al menys hem d’intentar
mantenir, i no augmentar.
Els objectius d’aquest acord van ser els següents:
- Mantenir l'augment de la temperatura mitjana global en una mica menys de 2 °C per sobre dels nivells preindustrials.
- Augmentar la capacitat d'adaptació als efectes adversos del canvi climàtic, fomentant l'adaptació al clima, i assolir un desenvolupament que sigui baix en emissions de gasos d’efecte hivernacle, de manera que no amenaci la producció d'aliments.
- Adaptar els fluxos financers per a fer-los compatibles amb un camí que porti cap a unes baixes emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i fer que el desenvolupament sigui amistós amb el clima.
L’objectiu global de L'Acord de París és enfortir l'adaptació al
canvi climàtic a través del suport i la cooperació internacional. Els governs
han decidit que treballaran per definir un full de ruta clar sobre el
finançament climàtic fins als 100.000 milions de dollars per a l'any 2020 així
com establir, abans de l'any 2025, un nou objectiu de finançament per sobre de
la base dels 100.000 milions de dollars.
Com podem veure, les mesures són molt poc concretes, massa generals, i amb
tan poca concreció no serviran de res, tornarem a estar igual que estàvem. Per
començar, Donald Trump ja ha abandonat el tractat, amb l’argument que els
països pobres li prendran la quota de mercat. Per tant, en poc temps, la resta
de països industrialitzats segurament també marxin, i tornem a estar igual.
Altres països, però, com la Xina, veuen els problemes del canvi climàtic
cada vegada més a prop, i tenen ganes que el tractat vagi endavant. I l'Índia, per exemple, que no és un país industrialitzat, sí que està invertint per tirar el projecte
endavant.
Així, el que estem veient és que a la majoria dels països industrialitzats no els interessa participar en aquests acords, perquè afecta negativament a les seves economies, però en canvi, els països pobres sí que tenen ganes de participar perquè veuen que, si no ho fan, la situació mundial seguirà empitjorant. Podríem dir, per tant, que el que acabarà amb nosaltres es l’egoisme d’aquells països rics que, per no perdre diners, no intervindran en millorar el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada