Pandora és una pel·lícula coreana basada en l’explosió que es va produir a
la nau nuclear de Fukushima l’any 2011,
produïda pel terratrèmol i tsunami de Japó Oriental. Aquesta explosió i les
seves conseqüències fan que es consideri un dels desastres mediambientals més
grans de la història.
La pel·lícula, per tant, tracta el tema d’una explosió nuclear a Corea del
Sud, produïda per un terratrèmol, les reaccions de la gent (del govern, dels
habitants, dels treballadors...) i les seves conseqüències, i, en part, vol
mostrar el malestar pel fet que Corea és el país amb més centrals nuclears del
món.
Es centra en Jae-Hyeok, un jove que treballa a la central nuclear per poder
tirar endavant a la seva família, encara que ell el que vol és marxar. Tots els
seus amics també treballen a la central per poder obtenir un salari, i el seu
pare i el seu germà també treballaven allà abans que ell, però els dos van
morir per accidents que s’hi van produir. Ell i la seva família viuen a un
poble proper a la central i, quan la catàstrofe té lloc, ell està dins de la
central.
Al principi de la pel·lícula ja veiem que hi ha un grup de gent que està en
contra de la central nuclear, perquè creuen que és un perill per a la població,
però la majoria la defensen perquè crea recursos i llocs de treball, o
simplement els hi és igual.
Durant la pel·lícula, veiem una sèrie d’errors que ens permeten veure amb
més profunditat el punt de vista dels grups contraris a la central i, per tant,
ens permeten fer una crítica:
Per començar, el fet que hi hagi una població vivint tant a prop d’una
central nuclear ja és un gran error, perquè si, com passa, hi ha algun problema
a la central, aquests habitants no tindran el temps suficient per fugir, sinó
que es veuran afectats directament.
A més a més, la central està just al costat del mar, encara que saben que hi
ha un gran perill de terratrèmols o tsunamis.
Un altre problema és el mal funcionament del sistema de refrigerament, ja
que és incapaç de controlar les fugues dels reactors, i el fet que la central no
tenia la preparació necessària per afrontar els problemes que es van presentar.
Una altra de les equivocacions és el fet que el govern, una vegada s’ha
produït l’error a la central, l’amagui de la resta de la població. Fan això per
evitar el pànic, però l’únic que aconsegueixen és que la gent no sàpiga què
està passant i, per tant, pateixin els problemes que causi la central a partir
d’aquell punt. A més a més, si haguessin avisat primer, com a mínim, a la
població que viu al costat de la central, haurien pogut fugir sense el problema
de l’embús a les carreteres i, quan aquesta gent ja s’hagués allunyat del focus
del problema, haurien pogut avisar a la resta dels habitants.
Fent el que van fer, l’únic que van aconseguir va ser agreujar el problema
i causar més morts, ja que no només es va veure afectada la població en sí,
sinó també, i més concretament, els treballadors de la central, que van
arriscar les seves pròpies vides per arreglar els errors, tant els errors que hi
havia hagut a la central com els errors que havia comès el govern al intentar
cobrir el problema.
No voler parar la central va ser una acció egoista que va costar la vida de
moltíssima gent, no només els que van morir al moment perquè estaven a la
central, sinó també tots aquells que van morir més tard per la radiació.
Un altre error és el fet de que no van voler escoltar a altres institucions
especialitzades en l’assumpte pel simple fet de que eren competència. S’havia
avisat de les mesures de seguretat que s’havien de prendre i del perill que
representava la central, però la falta de transparència va fer que això s’ignorés
i, per tant, va incrementar el problema.
Encara que es van cometre varis errors, també hi va haver algun encert:
Que els treballadors entressin a la central per arreglar el problema amb la
refrigeració, fins i tot sabent que arriscaven la vida, va ser un fet heroic
que va salvar a moltes més persones, i van arreglar el problema que havia sigut
agreujat pel silenci del govern.
També va ser un encert que s’avisés al president del que realment estava
passant i ell prengués el control, ja que fins aquell moment el tenia el primer
ministre, perquè la idea del primer ministre era seguir amagant el problema i
centrar-se més en la imatge pública que en el que realment estava passant a la
central, mentre que el president sí que va decidir actuar.
En general, l’accident que va tenir lloc a Fukushima va ser una catàstrofe
enorme on es van perdre milers de vides, però també va fer que el món veiés els
problemes que podien sorgir amb les centrals nuclears i que, a partir d’això,
es prenguessin mesures. No s’ha deixat de construir centrals nuclears i, com
hem pogut veure, a Corea hi ha una gran quantitat d’elles (fet que es critica a
la pel·lícula), però les mesures de control i seguretat s’espera que siguin
millors, perquè un accident així no torni a passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada