SETENA SESSIÓ - La cimera a classe.

El 1990 es va crear a Sant Quirze del Vallès el primer Alcampo de Catalunya, però va ser després de molta discussió i molts punts de vista diferents. Alguna gent estava a favor, d’altres en contra, però avui en dia, a quin dels dos costats triaria donar suport?

Hi ha diverses raons, tant a favor com en contra, per crear o no crear l’hipermercat:

Per començar, la seva construcció crearia llocs de treball, i no només en el moment de construir-lo, sinó també després, ja que es necessitarien treballadors per cobrir les necessitats.

Tenir un hipermercat farà que més gent vingui a Sant Quirze a comprar, per tant augmentarà l’economia. Però potser la gent no només ve a comprar, sinó que també decideix quedar-se a viure per comoditat, i això farà que augmenti la població i, per tant, també augmenti el nivell econòmic.

Si més gent ve a viure al poble, significarà un augment de població, i això farà que s’hagin de crear noves infraestructures. Per exemple, s’hauria de construir un nou institut, i això també crearia més llocs de treball a llarg termini.

Si l’hipermercat pagués els impostos corresponents, es podrien utilitzar aquests diners per a les obres públiques, i això beneficiaria al poble.

Algú podria queixar-se de que tenir aquest Alcampo crearia masses residus, però si es creés una planta de residus es solucionaria el problema. A més a més, donaria més comoditat, ja que si no hi fos, els habitants de Sant Quirze haurien de desplaçar-se a una altra ciutat a fer la compra, i això, a més de ser incòmode, contaminaria fins i tot més perquè tothom hauria d’utilitzar el cotxe per anar a fer la compra. Tenint l’Alcampo al poble pots anar caminant i reduir la contaminació.

Una altra queixa podria ser que, pel fet de venir tanta gent a comprar, hi hauria molta més mobilització i, per tant, molt més soroll, però l’hipermercat estaria a les afores, per tant no afectaria directament a la població.

Els preus de l’Alcampo són molt barats, així que la gent es gastarà menys diners en la seva compra. Això afectarà negativament als petits comerciants del poble, perquè també hauran de baixar els preus per no perdre clients. A més a més, després d’un temps, quan els petits negocis ja hagin patit els problemes per l’aparició de l’hipermercat, aquest anirà pujant els preus, de tal manera que els productes ja no serien tan barats.

Tot i així, els productes no són frescs i són poc sostenibles, els compren allà on costen menys diners i els porten en avió o camió perquè és més barat. A més, el fet de que siguin tan barats fa que la gent compri més del que necessita.

Per una part, el fet de que sigui difícil competir conta Alcampo faria que no es creessin altres negocis, però per l’altra, més empreses invertirien a Sant Quirze, i per tant es crearien noves empreses (com ToysRUs, Leroy Merlin...) que beneficiarien a la població. A més, gràcies a Alcampo tenim empreses de missatgeria, gràcies a les quals els productes que demanem per internet, per exemple, arriben més ràpid.

Com que és el primer Alcampo, si té èxit, més ciutats voldran tenir-ne un, per tant donaria bona publicitat a Sant Quirze, tindria més bona imatge davant la resta de ciutats.

Un problema important, però, és que si la població augmenta massa ràpid, els serveis del poble no donaran de sí, no seran capaços d’assumir-ho  i podrien faltar alguns recursos. Per exemple, podria no haver-hi temps ni diners per crear un institut i, per tant, molts nens i nenes haurien d’anar a una altra ciutat.

I, finalment, si l’Alcampo no és rendible, decidirà marxar i, per tant, gran part de la població també marxarà, i el nivell econòmic del poble tornarà a baixar. Tot el que s’hauria guanyat, es perdrà, i ho acabarem pagant els habitants.

En resum, hem vist diverses raons a favor de la creació de l’hipermercat i diverses en contra, però aquestes raons variarien segons el punt de vista dels diferents grups:

Des del punt de vista dels propietaris de petits negocis, no s’hauria de crear l’hipermercat, ja que faria que els seus negocis perdessin clients i podrien arribar a arruïnar-se. No els interessa perquè l’únic que aportaria seria que ells perdessin diners.

Des del punt de vista de les empreses més grans i les empreses de missatgeria, però, s'hauria de crear, perquè obriria les portes a que elles també s'introduissin al mercat. 

Des del punt de vista de la població, una part podria estar en contra pel soroll, o perquè amb l’arribada de tanta gent perdrien tranquil·litat, però crec que la majoria es posicionarien a favor a causa de la comoditat, la creació de nous llocs de treball...

Des del punt de vista dels polítics, el projecte s’hauria de dur a terme sempre i quan fos rendible i el nivell econòmic de la població augmentés, perquè  ells obtindrien beneficis, si no, tampoc els interessaria.

Des del punt de vista dels ecologistes, no crec que estiguessin d’acord amb crear l’hipermercat, ja que és una gran superfície  que crea molta despesa energètica i molts residus. A més a més, els productes no serien sostenibles, i això faria que es posicionessin totalment en contra.

Si jo fos una de les persones que hagués de votar entre dur a terme aquest projecte o no, votaria que sí, però amb algunes condicions, no exactament igual que van fer ells al 1990. 

Una d’elles, per exemple, seria que es creés una planta de residus, per evitar la gran despesa i contaminació que aquests causarien.

L’altra, seria posar mesures per evitar un creixement de la població massa ràpid, ja que d’aquesta manera evitaríem que els serveis del poble fossin insuficients.

Webgrafia: https://www.idescat.cat/emex/?id=082384&lang=es

SISENA SESSIÓ - El protocol de Kyoto

VIDEO

El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic i va ser el primer tractat internacional de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

L'11 de desembre de 1997, després de dos anys i mig de negociacions, es va celebrar a Kyoto la tercera Cimera del Clima, que tenia com a objectiu establir un protocol vinculant de reducció de les emissions, i que els països industrialitzats es comprometeren a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos amb efecte d'hivernacle. Els governs signataris van pactar reduir en un 5,2% de mitjana de les emissions contaminants entre 2008 i el 2012, prenent com a referència els nivells del 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005.

Alguns països, però, com Estats Units, es van negar a ratificar el Protocol perquè afectaria a la seva economia.

També va sorgir una nova idea que comportava la compra i venta de els gasos sobrants (especialment el CO2), però només ho compleixen els països rics, que poden comprar les restes de gasos als més pobres. Algunes ONGs critiquen aquesta mesura, ja que argumenten que va a favor dels països rics, que són els que més contaminen i, a més, els que més contribueixen al canvi climàtic.

Durant la XXI Conferència sobre el Canvi Climàtic de París es va pactar l’Acord de París, que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a partir de l'any 2020. Aquest acord va ser adoptat per 195 països el 12 de desembre de 2015. Es podria dir que aquest acord va ser creat perquè, ja que els països som incapaços de reduir, al menys hem d’intentar mantenir, i no augmentar.

Els objectius d’aquest acord van ser els següents:

• Mantenir l'augment de la temperatura mitjana global en una mica menys de 2 °C per sobre dels nivells preindustrials.

• Augmentar la capacitat d'adaptació als efectes adversos del canvi climàtic, fomentant l'adaptació al clima, i assolir un desenvolupament que sigui baix en emissions de gasos d’efecte hivernacle, de manera que no amenaci la producció d'aliments.

• Adaptar els fluxos financers per a fer-los compatibles amb un camí que porti cap a unes baixes emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i fer que el desenvolupament sigui amistós amb el clima.

L’objectiu global de L'Acord de París és enfortir l'adaptació al canvi climàtic a través del suport i la cooperació internacional. Els governs han decidit que treballaran per definir un full de ruta clar sobre el finançament climàtic fins als 100.000 milions de dollars per a l'any 2020 així com establir, abans de l'any 2025, un nou objectiu de finançament per sobre de la base dels 100.000 milions de dollars.

Com podem veure, les mesures són molt poc concretes, massa generals, i amb tan poca concreció no serviran de res, tornarem a estar igual que estàvem. Per començar, Donald Trump ja ha abandonat el tractat, amb l’argument que els països pobres li prendran la quota de mercat. Per tant, en poc temps, la resta de països industrialitzats segurament també marxin, i tornem a estar igual.

Altres països, però, com la Xina, veuen els problemes del canvi climàtic cada vegada més a prop, i tenen ganes que el tractat vagi endavant. I l'Índia, per exemple, que no és un país industrialitzat, sí que està invertint per tirar el projecte endavant.

Així, el que estem veient és que a la majoria dels països industrialitzats no els interessa participar en aquests acords, perquè afecta negativament a les seves economies, però en canvi, els països pobres sí que tenen ganes de participar perquè veuen que, si no ho fan, la situació mundial seguirà empitjorant. Podríem dir, per tant, que el que acabarà amb nosaltres es l’egoisme d’aquells països rics que, per no perdre diners, no intervindran en millorar el món.

Webgrafia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Protocol_de_Kyoto

https://ca.wikipedia.org/wiki/Acord_de_Par%C3%ADs

CINQUENA SESSIÓ - La ciutat sostenible.

Segons l’enciclopèdia catalana, una ciutat sostenible és una ciutat pensada en termes de gestió territorial i econòmica que respon als supòsits bàsics de la sostenibilitat.
És a dir, una ciutat que funciona millor tant econòmicament, com en relació amb el medi ambient. 

Actualment, la gran majoria de la població viu a les ciutats, i les zones urbanes ja són responsables de més del 70% de les emissions de CO2  derivades de l’ús d’energia, a més que moltes són vulnerables a les altes temperatures i/o les inundacions, si estan vora de la costa. Per això, molta gent creu que hauríem de fer les ciutats més sostenibles.
I com podríem fer la nostra ciutat més sostenible?

Els carrers: 
Les aceres i carreteres haurien d’estar fetes amb materials reciclables o formigó que absorbís l’"esmog", d’aquesta manera es reduiria considerablement la contaminació.
Els fanals s’haurien de reduir, ja que no és necessari que n’hi hagi tanta quantitat, i podrien funcionar mitjançant energies renovables com el sol o el vent, o podrien tenir un sensor que fes que només s’engeguessin quan estigui fosc i notin moviment. 
També s’haurien de plantar més arbres i plantes als carrers, fer més zones verdes en comptes de zones industrials.

Els edificis:
Comencem per l’exterior: Els edificis s’haurien de construir amb materials naturals i/o reciclats, com fusta o acer reciclat orientat de tal manera que eviti l’impacte directe del sol sense reduir l’entrada de llum natural. D’aquesta manera funcionarien com a aïllant tèrmic i s’estalviaria tant energia com diners en calefacció o aire condicionat. 
L’aire es redistribuiria per l’edifici, per exemple, amb un mecanisme d’inducció. 
També es podrien usar panells solars per aconseguir energia, però com ja vam veure al vídeo de “QuèQuiCom?”, els panells solars segurament no aconsegueixin crear l’energia suficient per fer funcionar tot un edifici.
Una altra cosa que es podria utilitzar són llums que s’apaguessin per sí soles quan no hi hagués gent a les sales.


Gestió dels residus:
Els residus es podrien cremar per generar calor, i capturar el metà que desprenen, convertir-lo en energia i així subministrar electricitat a la ciutat. D’aquesta manera, el metà no s’escaparia de l’atmosfera i, a més, es reduiria l’ús de carbó, que produeix gasos d’efecte hivernacle.
S’hauria d'eliminar o, al menys, reduir, el consum de plàstic. En comptes, podríem utilitzar bio-plàstic. D’aquesta manera, les fàbriques deixarien de produir plàstic i es reduirà la contaminació.
Es podrien posar, en comptes de contenidors, un parell d’espais on anar a portar els residus i que cadascú els separés directament allà. D’aquesta manera, la gent no hauria de pagar els contenidors, per tant estalviarien diners, farien exercici anant cap al punt d’abocament de residus i es milloraria el reciclatge. 

Gestió sostenible de l’aigua: 
L'estalvi, la dessalinització, la reutilització i la descontaminació dels aqüífers són maneres d'optimitzar els recursos de l'aigua de què disposem.

Transport:
S’hauria de reduir el preu dels transports públics perquè puguin ser accessibles per a més gent, i d’aquesta manera reduir l’ús del transport privat. 
També posar un servei de bicicletes en què la gent pogués usar la bicicleta durant un cert temps i després retornar. Pagaries uns diners per agafar la bicicleta però, quan la tornessis, també se't retornarien els diners. Així, el servei seria gratuït, però tindrien una assegurança de que tothom retornarà el transport. 

Si seguíssim aquestes bases per fer la nostra ciutat, i inclús n’introduíssim algunes més, seria una ciutat sostenible que afavoriria al medi ambient. I si, finalment, totes les ciutats fossin d’aquest estil, la sostenibilitat augmentaria en grans quantitats. A més a més, la gent viuria de forma més sana, ja que faria més exercici i el seu entorn hauria millorat. 

Webgrafia: http://www.nationalgeographic.com.es/mundo-ng/ciudades-mas-respetuosas-con-el-medio-ambiente-2_9942
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0272324.xml
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/2794190/

QUARTA SESSIÓ - "Pandora"

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA

Pandora és una pel·lícula coreana basada en l’explosió que es va produir a la nau nuclear de  Fukushima l’any 2011, produïda pel terratrèmol i tsunami de Japó Oriental. Aquesta explosió i les seves conseqüències fan que es consideri un dels desastres mediambientals més grans de la història.

La pel·lícula, per tant, tracta el tema d’una explosió nuclear a Corea del Sud, produïda per un terratrèmol, les reaccions de la gent (del govern, dels habitants, dels treballadors...) i les seves conseqüències, i, en part, vol mostrar el malestar pel fet que Corea és el país amb més centrals nuclears del món.

Es centra en Jae-Hyeok, un jove que treballa a la central nuclear per poder tirar endavant a la seva família, encara que ell el que vol és marxar. Tots els seus amics també treballen a la central per poder obtenir un salari, i el seu pare i el seu germà també treballaven allà abans que ell, però els dos van morir per accidents que s’hi van produir. Ell i la seva família viuen a un poble proper a la central i, quan la catàstrofe té lloc, ell està dins de la central.

Al principi de la pel·lícula ja veiem que hi ha un grup de gent que està en contra de la central nuclear, perquè creuen que és un perill per a la població, però la majoria la defensen perquè crea recursos i llocs de treball, o simplement els hi és igual.

Durant la pel·lícula, veiem una sèrie d’errors que ens permeten veure amb més profunditat el punt de vista dels grups contraris a la central i, per tant, ens permeten fer una crítica:

Per començar, el fet que hi hagi una població vivint tant a prop d’una central nuclear ja és un gran error, perquè si, com passa, hi ha algun problema a la central, aquests habitants no tindran el temps suficient per fugir, sinó que es veuran afectats directament.

A més a més, la central està just al costat del mar, encara que saben que hi ha un gran perill de terratrèmols o tsunamis.

Un altre problema és el mal funcionament del sistema de refrigerament, ja que és incapaç de controlar les fugues dels reactors, i el fet que la central no tenia la preparació necessària per afrontar els problemes que es van presentar.

Una altra de les equivocacions és el fet que el govern, una vegada s’ha produït l’error a la central, l’amagui de la resta de la població. Fan això per evitar el pànic, però l’únic que aconsegueixen és que la gent no sàpiga què està passant i, per tant, pateixin els problemes que causi la central a partir d’aquell punt. A més a més, si haguessin avisat primer, com a mínim, a la població que viu al costat de la central, haurien pogut fugir sense el problema de l’embús a les carreteres i, quan aquesta gent ja s’hagués allunyat del focus del problema, haurien pogut avisar a la resta dels habitants.

Fent el que van fer, l’únic que van aconseguir va ser agreujar el problema i causar més morts, ja que no només es va veure afectada la població en sí, sinó també, i més concretament, els treballadors de la central, que van arriscar les seves pròpies vides per arreglar els errors, tant els errors que hi havia hagut a la central com els errors que havia comès el govern al intentar cobrir el problema.

No voler parar la central va ser una acció egoista que va costar la vida de moltíssima gent, no només els que van morir al moment perquè estaven a la central, sinó també tots aquells que van morir més tard per la radiació.

Un altre error és el fet de que no van voler escoltar a altres institucions especialitzades en l’assumpte pel simple fet de que eren competència. S’havia avisat de les mesures de seguretat que s’havien de prendre i del perill que representava la central, però la falta de transparència va fer que això s’ignorés i, per tant, va incrementar el problema.

Encara que es van cometre varis errors, també hi va haver algun encert:

Que els treballadors entressin a la central per arreglar el problema amb la refrigeració, fins i tot sabent que arriscaven la vida, va ser un fet heroic que va salvar a moltes més persones, i van arreglar el problema que havia sigut agreujat pel silenci del govern.

També va ser un encert que s’avisés al president del que realment estava passant i ell prengués el control, ja que fins aquell moment el tenia el primer ministre, perquè la idea del primer ministre era seguir amagant el problema i centrar-se més en la imatge pública que en el que realment estava passant a la central, mentre que el president sí que va decidir actuar.

En general, l’accident que va tenir lloc a Fukushima va ser una catàstrofe enorme on es van perdre milers de vides, però també va fer que el món veiés els problemes que podien sorgir amb les centrals nuclears i que, a partir d’això, es prenguessin mesures. No s’ha deixat de construir centrals nuclears i, com hem pogut veure, a Corea hi ha una gran quantitat d’elles (fet que es critica a la pel·lícula), però les mesures de control i seguretat s’espera que siguin millors, perquè un accident així no torni a passar.

TERCERA SESSIÓ - Edificis sostenibles.

VIDEO

Una casa sostenible és aquella que aprofita les condicions naturals per disminuir el màxim possible les necessitats energètiques. Segons l’arquitecte Luis de Garrido "Una veritable Arquitectura Sostenible és aquella que satisfà les necessitats dels seus ocupants, en qualsevol moment i lloc, sense per això posar en perill el benestar i el desenvolupament de les generacions futures. Per tant, l'arquitectura sostenible implica un compromís honest amb el desenvolupament humà i l'estabilitat social, utilitzant estratègies arquitectòniques per tal d'optimitzar els recursos i materials; disminuir al màxim el consum energètic; promoure l'energia renovable; reduir al màxim els residus i les emissions; reduir al màxim el manteniment, la funcionalitat i el preu dels edificis; i millorar la qualitat de la vida dels seus ocupants. "

En aquest vídeo de “QuèQuiCom?” podem trobar diverses idees per fer la nostra pròpia casa sostenible. Però, com transformaria jo casa meva per fer-la més sostenible?

• El primer que faria seria canviar el material amb què està construïda la meva llar, i la faria completament de fusta, ja que és un material natural i un bon aïllant tèrmic. Utilitzant la fusta podríem evitar l’ús de les calefaccions, els aires condicionats, etc. per mantenir la temperatura de casa nostra i això significaria un gran estalvi, tant d’energia com de diners.

• Intentaria fer més finestres perquè entrés llum natural i segellaria les juntes per evitar l’entrada del fred, i a les habitacions on és impossible fer-ne, utilitzaria llums LED i posaria sensors perquè s’apaguessin soles si no hi ha ningú a l’habitació, però intentaria passar-hi el mínim de temps possible per reduir costos de llum.

• Afegiria plaques solars al sostre, que em servirien per generar aigua calenta i fer funcionar algun dels aparells de casa meva.

• Al meu pati, faria un petit hort per a l’autoconsum d’aliments naturals, que són més econòmics i sostenibles, i plantaria diversos tipus de plantes.

• Posaria un sistema de reciclatge d’aigües brutes per poder utilitzar l’aigua del lavabo per les plantes del pati.

• Quan ens dutxem, no fem servir tota l’aigua que cau del capçal ja que, per exemple, moltes vegades hem d’esperar a usar-la fins que estigui una mica calenta, així que faria un petit dipòsit a la dutxa que recollís aquesta aigua neta i la utilitzaria per regar les plantes del pati.

• També utilitzaria un dipòsit per a l’aigua de la pluja, que serviria per a les plantes.

• Posaria difusors a totes les aixetes, perquè barreja l’aigua amb aire, i això fa que es redueixi el consum fins a un 50%.

• Canviaria els electrodomèstics per uns que fossin A++, ja que aquests redueixen la despesa energètica fins a un 80%.

• A més a més, òbviament, a casa meva hi hauria diferents cubells d’escombraries per al reciclatge de diferents tipus de materials, els aparells electrònics només estarien encesos quan fossin necessaris i s’utilitzarien productes totalment naturals.

Com ja hem vist, per tant, hi ha diverses maneres de fer la nostra casa més sostenible i, d’aquesta manera estalviar, reduir la despesa energètica i ajudar al medi ambient, fent del món un lloc més sostenible i ecològic.

Webgrafia: https://www.solerpalau.com/es-es/blog/casa-sostenible-que-es/

https://www.sostenibilidad.com/vida-sostenible/como-hacer-de-tu-piso-una-casa-sostenible/

http://www.lacasasostenible.com/

SEGONA SESSIÓ - Sóc un consumidor sostenible?

El medi ambient és el conjunt de totes les coses vives que ens envolten, d'ell obtenim la matèria primera que utilitzem per viure, per tant cuidar-lo és molt important. Tot el que passa en ell ens afecta encara que no sigui d'una manera evident. Per exemple, la contaminació atmosfèrica no només contribueix al canvi climàtic, sinó també a múltiples malalties respiratòries.
Hem de ser conscients de les nostres accions i intentar corregir-les per tal de millorar, no només el món en general, sinó les nostres vides personals i hem de fer que tota la gent prengui consciència d'això i també aporti la seva part. Si tots apliquéssim encara que fos una petita acció cada dia, la cosa canviaria molt.
A continuació tenim una taula amb alguns dels comportaments sostenibles que considero importants:

En aquesta taula, com ja he dit, podem veure varis exemples de comportaments sostenibles que considero dels més importants. He marcat amb una "X" cada un d'ells depenent de si el compleixo sempre, el compleixo de vegades o no el compleixo mai.
La taula ens mostra 30 exemples, dels quals compleixo sempre 15, només de vegades 12, i mai 1, per tant podria dir que en general sóc una consumidora bastant sostenible. 
De les que no compleixo sempre, algunes són les següents:
-Reciclar: Intento cumplir-la sempre, però hi ha vegades que me la salto per pura mandra. És una cosa que no hauria de fer, ja que reciclar és un fet molt important per al medi ambient.
Gràcies al reciclatge es prevé el desús de materials potencialment útils, es redueix el consum de nova matèria primera, l'ús d'energia, la contaminació de l'aire (a través de la incineració) i de l'aigua (a través dels abocadors), així com també es disminueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle en comparació amb la producció de plàstics.
-No tenir endollats aparells electrònics tot el dia: és una que compleixo la gran majoria de les vegades, però hi ha algun dia (sobretot caps de setmana), en el que, si utilitzo l'aparell durant molta estona, no el desconnecto per no quedar-me sense bateria. De vegades, també, desconnecto l'aparell del cable, però no el cable de l'endoll, per tant segueix consumint energia.
Tenir els aparells endollats tantes hores no és bo, no només perquè es gasta molta energia, també perquè no és bo per l'aparell en sí. 
-Utilitzar el transport públic, caminar o anar en bici en comptes del cotxe: Excepte per anar i tornar de l'institut, que la majoria de vegades comparteixo el cotxe amb més gent, la resta de viatges sempre els faig a peu (si m'he de moure per Sant Quirze) o en tren o autobus (si vaig a Sabadell o Barcelona, per exemple). 
Utilitzar el transport públic, la bicicleta o anar caminant als llocs en comptes de fer servir el cotxe és una bona idea per reduir la contaminació, i a més t'estalvia moltes despeses. Un altre avantatge, si vas en bici o caminant, és que fas exercici, i això millora la teva salut.
-Anar per les escales en comptes de fer servir l'ascensor: Si vaig a un dels pisos més alts o si no tinc temps, de vegades pujo en ascensor, però la gran majoria de vegades prefereixo utilitzar les escales, ja que tampoc hi ha gaire diferència de temps i, a més, faig exercici. 
No utilitzar l'ascensor és una altra manera de gastar menys energia. De fet, els ascensors estan molt bé per a la gent gran o gent amb discapacitats, ja que són una gran ajuda, però la gent jove i sana hauria de fer servir les escales, per ajudar el medi ambient i a la seva salut física.
-Utilitzar llums LED de baix consum: Encara que algunes de les llums que faig servir són d'aquest tipus, la majoria són de les normals. 
Les llums LED consumeixen menys electricitat i generen la mateixa cantitat de llum. Consumeixen un 80% menys d'energia, així que són una bona substitució. 

La que no compleixo mai és la de participar en grups d'ajuda del medi ambient, i és una que hauria de canviar, i al menys participar alguna vegada quan tingui temps lliure, perquè també és important.
En general, per tant, crec que sóc una consumidora bastant sostenible, però encara hi ha coses que he de millorar i corregir. Tot i així, encara hi ha molta gent que no pensa que cuidar el medi ambient sigui tant important i no contribueix al seu manteniment, per tant una altra de les coses que hauria de fer seria intentar que més gent de la que m'envolta formés part del grup de consumidors sostenibles. D'aquesta manera, si després de mi ells fessin el mateix, cada vegada hi hauria més gent que tindria cura del nostre ecosistema i la situació milloraria.

Webgrafia: http://www.eoi.es/blogs/cristinaperez1/2012/04/30/%C2%BFcomo-podemos-contribuir-con-la-sostenibilidad/

VIDEO

PRIMERA SESSIÓ - INTRODUCCIÓ.

VIDEO

Vivim en un món de consum on tots som consumidors i, per culpa d’això, el nostre entorn està empitjorant. La contaminació, l’enorme consum d’energia, el malgast d’aigua, etc. fan que el medi ambient no pugui funcionar com ho feia amb anterioritat. Per aquest fet, algunes persones creuen que hauríem de tornar enrere, tornar als temps en què els humans vivíem al camp, sense electricitat, sense aparells electrònics... és a dir, sense tots els avenços que ha fet la humanitat fins ara. Altres persones diuen el contrari, que hem de continuar endavant, com si no passés res.

Personalment, estic en contra de les dues opcions. No crec que la humanitat hagi de perdre tots els avenços que ha aconseguit, però tampoc crec que el que estem fent ara estigui bé, perquè, tal i com anem, estem fent malbé completament el medi ambient. Per tant, dono suport a una tercera opció, que és no tornar enrere, però seguir endavant d’una manera més sostenible.

La gran majoria d’éssers humans no som sostenibles, ja que estem acostumats al món del consum, promogut especialment per la publicitat, que ens convenç que allò que tenim ja no val, que és vell, que no és la novetat i que el que realment volem és un nou producte. Però, necessitem aquest producte? La resposta és clara: no. Per què hauries de canviar el teu telèfon mòbil actual per un de nou si el que tens encara funciona? O, per què t’has de comprar tantes samarretes, si al final no te les posaràs totes? La majoria de les coses que comprem no són necessàries.

Per tant, el que hauríem de fer, entre tots, és tornar-nos més sostenibles, però sense retallar absolutament tots els avenços de les nostres vides, simplement eliminant allò que sigui innecessari.  Si tothom fes això, la humanitat no retrocediria, seguiria endavant, però d’una manera molt millor, més sostenible i millor pel medi ambient i per a nosaltres mateixos.